Jugant a ser músics

Avui, a la font Joana, molt a prop de la vil·la Joana de Vallvidrera, mentre dinàvem, hem presenciat una escena deliciosa de pur art infantil, perquè el feia un nen d’uns tres anys d’edat, no perquè fos de caràcter naïf…
Un nen amb el seu pare, arriben brandant pals, es converteixen en estandars, en caça-fulles per pescar algues i fulles dins els rentadors antics plens d’aigua, en espases, en tantes coses… Que quan troba una branca millor, amb una forma sugerent, es converteix en un instrument musical, un “sausofon”, segons el nen, ideal per fer-lo sonar per acompanyar el “desfile”, i així ho fa: amb una mà agafa l’instrument i amb l’altra l’embocadura d’aquest. És clar que es tracta d’un instrument de vent: l’adult hi veu una tuba… L’infant té clar que és un “sausofon” i el fa sonar mentre el cos camina a ritme de “desfile”. I sona aquesta música, i el pare, quan no l’està gravant amb el mòbil, toca una flauta travessera davant seu.
Minuts després el joc perd interès (el nen “toca” sol, preocupat com està el pare per gravar-lo), i així el joc també es perd: l’instrument és abandonat i el rol de músic també. Però molt probablement apareixerà un nou joc teatral. El joc simbòlic. Quin gran mestre, quin gran possibilitador d’expressió teatral! Quants personatges ens permet explorar des del nen i la nena que hem estat… I com malauradament, talment un instrument que ja no sona, l’abandonem quan entrem en l’edat d’aiguabarreig entre les aigües de la infància que surten i les de l’adolescent que entren per precipitar-nos cap a les cascades de l’adult que serem. I allà s’acaba l’expressió, genuïna i desinhibida.
Entretant, el nen ha gesticulat i ha provat la cara de músic entregat al “desfile” i el del músic que renuncia… Treu el clown que l’habita de manera natural, amb tot el cos.

La creació i l’expressió són inherents en l’ésser humà!

 

Advertisements

Millora’t

Aquesta soc jo en ple taller el passat dissabte. Era la festa d’inici de curs de totes les activitats que es faran al municipi de Subirats al llarg d’aquest curs 2018-2019 pensades i dirigides a la gent gran. O sigui, nosaltres demà passat.

Ens fem grans des que naixem, deia la Dra. Àngels Cererols de l’equip multidisciplinari “Millora’t” que, juntament amb la periodista i “escoltadora” Montse Bueno, lideren aquest entranyable projecte i amb qui col·laboro sempre que puc amb el meu saber fer, des de la mediació artística i l’artteràpia.

La premissa base de Millora’t és que estimulant les capacitats mentals i creatives envellim millor. Envellim com vivim, i mai és tard per aprendre a donar-li la volta, a seguir encuriosits i en contacte amb la realitat, sigui quina sigui la nostra condició cognitiva i física. Contacte amb la realitat, o sigui amb els altres, amb la sensibilitat, l’escolta, la presència.

Admiro aquestes persones que s’entreguen a les nostres propostes. Generalment els desmuntem idees prèvies, i els portem a experimentar coses noves, que això agrada a tothom. Fem el que en diem un combinat: interrelacionem disciplines i posicionem el grup en un lloc nou i divers. En aquest cas a través del treball de reminiscència i d’artteràpia. Vam crear i representar les “Receptes per a una millor vida”. Van sortir molt bones!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Amb un dels grups, contrastant idees

Esta soy yo en pleno taller el pasado sábado. Era la fiesta de inicio de curso de todas las actividades que se realizarán en el municipio de Subirats a lo largo de este curso 2018-2019 pensadas y dirigidas a las personas mayores. O sea, nosotros pasado mañana.

Nos hacemos mayores desde que nacemos, decía la Dra. Ángeles Cererols del equipo multidisciplinar “Millora’t” que, junto con la periodista y “escuchadora” Montse Bueno, lideran este entrañable proyecto y con quien colaboro siempre que puedo con mi saber hacer, desde la mediación artística y la arterapia.

La premisa base de “Millora’t” es que estimulando las capacidades mentales y creativas envejecemos mejor. Envejecemos como vivimos, y nunca es tarde para aprender a darle la vuelta, a seguir curiosos y en contacto con la realidad, sea cual sea nuestra condición cognitiva y física. Contacto con la realidad, o sea con los demás, con la sensibilidad, la escucha, la presencia.

Admiro estas personas que se entregan a nuestras propuestas. Generalmente los desmontamos ideas previas y los llevamos a experimentar cosas nuevas, que esto gusta a todo el mundo. Hacemos lo que llamamos un combinado: interrelacionamos disciplinas y posicionamos el grupo en un lugar nuevo y diverso. En este caso a través del trabajo de reminiscencia y de la arteterapia. Creamos y representamos las “Recetas para una mejor vida”. ¡Quedaron al punto!